<?xml version="1.0"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><atom:link href="https://martablogi.blogia.com/feed.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><title>.      M@rT@      .</title><description/><link>https://martablogi.blogia.com</link><language>es</language><lastBuildDate>Sun, 10 Dec 2023 12:02:20 +0000</lastBuildDate><generator>Blogia</generator><item><title>EL NOI</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/043001-el-noi.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/043001-el-noi.php</guid><description><![CDATA[<span style="font-size: 12pt; font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA">El noi. <br /><br />El noi que volia cr&egrave;ixer. <br /><br />El noi que volia escoltar. <br /><br />El noi que volia parlar. <br /><br />El noi que volia ser escoltat. <br /><br />El noi que volia alg&uacute;. <br /><br />El noi que et volia a tu. <br /><br />El noi que volia car&iacute;cies. <br /><br />El noi que en voldria donar. <br /><br />El noi que voldria car&iacute;cies, per&ograve; poques. Les justes. <br /><br />El noi que en donaria, per&ograve; poques. Massa poques. Mai les justes. <br /><br />El noi que estimava. <br /><br />El noi que no estimava. <br /><br />El noi que estimava for&ccedil;a. <br /><br />El noi que volia ser estimat. <br /><br />El noi que creia que sempre donava m&eacute;s del que rebia. <br /><br />El noi que sempre donava. <br /><br />El noi que, de tan en tan, rebia. <br /><br />El noi que rebia poc per&ograve; bo. <br /><br />El noi que donava poc per&ograve; bo. <br /><br />El noi que volia m&eacute;s amics. <br /><br />El noi que no volia m&eacute;s amics. <br /><br />El noi que estava sol. <br /><br />El noi que volia estar sol. <br /><br />El noi que donava companyia. <br /><br />El noi que volia companyia. <br /><br />El noi que era companyia. <br /><br />El noi que s'acompanyava. <br /><br />El noi que tothom apreciava. <br /><br />El noi que tothom ignorava. <br /><br />El noi que no apreciava a ning&uacute;. <br /><br />El noi que apreciava poc. <br /><br />El noi que apreciava per&ograve; no ho mostrava. <br /><br />El noi fred. <br /><br />El noi fred de cor calent. <br /><br />El noi fred que vol trencar la fredor. <br /><br />El noi fred que s'excusa dins la seva fredor. <br /><br />El noi fred que vol ser tebi. <br /><br />El noi tebi que vol estar definit. <br /><br />El noi tebi que no sap qu&egrave; triar. <br /><br />El noi tebi que no vol que triin per ell, per&ograve; no tria. <br /><br />El noi calent i impulsiu. <br /><br />El noi calent i tan impulsiu que fa bajanades. <br /><br />El noi calent que s'oblida de pensar. <br /><br />El noi calent que es deixa endur pel cor. <br /><br />El cor calent que guia al noi. <br /><br />El cor calent que sovint es refreda, per&ograve; mai del tot. <br /><br />El cor calent que a vegades sembla lluny, de vacances. <br /><br />El cor calent que sempre va tard. <br /><br />El cor calent que s'adorm. <br /><br />El cor calent que treballa poc i a deshora. <br /><br />El cor calent que, quan apareix, &eacute;s l'alegria de la festa. <br /><br />El cor calent que busca altres cor. <br /><br /></span><span style="font-size: 12pt; font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: EN-GB; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA">El cor calent correspost. <br /><br />El cor calent correspost, content i ple. <br /><br /></span><span style="font-size: 12pt; font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA">El cor calent amb por. <br /><br />El cor calent indiferent, com a mesura per amagar la por. <br /><br />El cor amb m&eacute;s por. <br /><br />El cor calent fart. <br /><br />El cor calent cansat de tan lluitar, de tan pensar. <br /><br />El cor calent m&eacute;s calent encara. <br /><br />El cor calent no pot dormir. <br /><br />El cor calent s'hi llen&ccedil;a. <br /><br />El cor nou. <br /><br />El cor nou feli&ccedil;. <br /><br />El cor nou feli&ccedil; per&ograve; poruc. <br /><br />El cor poruc. <br /><br />El cor que vol ser calent. <br /><br />El cor que vol ser calent. Sisplau. <br /><br />El cor que es resigna. <br /><br />El cor que torna a ser feli&ccedil; (ho ha estat durant tot aquest temps). <br /><br />El cor que reflexiona. <br /><br />El cor que reflexionar&agrave;. <br /><br />El cor que acceptar&agrave;. <br /><br />El cor que viur&agrave;. <br /><br />El cor que cremar&agrave; d'un altre foc, encara m&eacute;s calent. <br /><br />El cor.</span>]]></description><pubDate>Sun, 30 Apr 2006 18:20:00 +0000</pubDate></item><item><title>PAP TORNA A LA CARGA AMB M&#xC9;S FOR&#xC7;A!</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/041101-pap-torna-a-la-carga-amb-mes-forca-.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/041101-pap-torna-a-la-carga-amb-mes-forca-.php</guid><description><![CDATA[<p>No fa gaire vaig escriure una cr&iacute;tica sobre un programa de r&agrave;dio que es diu <a title="Prohibit als Pares" href="http://www.radioflaixbac.net/pap/">Prohibit als Pares</a> i que s&rsquo;emet tots els dies de la setmana menys el dissabte ala cadena <a title="Radio Flaixbac" href="http://www.radioflaixbac.net/">Radio Falixbac</a>, 106.1. </p><p>Doncs b&eacute;, far&agrave; vora un any, van publicar el seu primer llibre <a title="Prohibit als Pares" href="http://www.totselsllibres.com/tel/publi/buscarLibros.do?criteri=1&amp;texteACercar=Prohibit+als+Pares">Prohibit als Pares</a>. El llibre constava b&agrave;sicament de missatges que havien deixat els oients amb les respostes o aclariments als dubtes o problemes que tenia la gent sobre el sexe. Per&ograve; era tot o gaireb&eacute; tot de sexe. </p><p>Ara, aquest abril del 06 s&rsquo;han atrevit a publicar-ne un altre: <a title="Som PAP, nostra VIDA, el nostre ROTLLO" href="http://www.totselsllibres.com/tel/publi/displayComentarios.do;jsessionid=42E6265465F88074071555D30498A7C7?identificador=5f0156f3-d946-24a-0014-7e5530e8d1f2">Som PAP, la nostra VIDA, el nostre ROTLLO</a>. Val el mateix que el primer, 10 euros. Aquest per&ograve;, l&rsquo;han omplert de tots els temes importants que no s&rsquo;havien parlat al primer llibre: </p><p>- La parella </p><p>- Els pares </p><p>- Els amics </p><p>- El m&oacute;n contra mi </p><p>- Sortir de festa </p><p>I aix&iacute; tenim la segona part. A vera si en treuen una tercera ^^!</p>]]></description><pubDate>Tue, 11 Apr 2006 12:54:00 +0000</pubDate></item><item><title>BONIQUES PARAULES</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/032101-boniques-paraules.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/032101-boniques-paraules.php</guid><description><![CDATA[<p>Per que no et vull perdre mai: </p><p>Hi ha moments a la vida en els que trobes a faltar tant a algunes persones que voldries treure-les dels teus somnis i abra&ccedil;ar-les. </p><p>Somia el que vulguis somiar, </p><p>v&eacute;s on vulguis anar, </p><p>sigues el que vulguis ser, </p><p>perqu&egrave; nom&egrave;s tens una vida i una oportunitat per fer les coses que vols fer.</p><p>Tingues la suficient felicitat que et faci dol&ccedil; , </p><p>els suficients entrebancs que et facin fort, </p><p>la suficient tristesa que et faci hum&agrave; </p><p>i la suficient esperan&ccedil;a que et faci feli&ccedil; . </p><p>Posa't sempre a la pell d'altres persones,</p><p>si sents que et fa mal, probablement tamb&eacute; n'hi far&agrave; a aquella persona. </p><p>La majoria de la gent feli&ccedil; no necess&agrave;riament t&eacute; el millor de cada cosa, </p><p>ells nom&eacute;s agafen el millor de les coses que apareixen al llarg del seu cam&iacute; . </p><p>La felicitat existeix per aquells que ploren, </p><p>aquells que els fa mal, </p><p>aquells que han buscat, </p><p>aquells que s'han entrebancat, </p><p>perque nom&eacute;s ells poden apreciar la import&agrave;ncia de les persones que han tocat les seves vides. <br /></p>]]></description><pubDate>Tue, 21 Mar 2006 19:13:00 +0000</pubDate></item><item><title>PENSA QUE NO ETS L'&#xDA;NIC QUE T&#xC9; UN MAL DIA</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/031901-pensa-que-no-ets-l-unic-que-te-un-mal-dia.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/031901-pensa-que-no-ets-l-unic-que-te-un-mal-dia.php</guid><description><![CDATA[<p><p>La vertadera llàgrima no és aquella que brota sinó la que es manté en el rostre i es manté a lalma</p></p>]]></description><pubDate>Sun, 19 Mar 2006 19:16:00 +0000</pubDate></item><item><title>COMO NOS COME EL COCO LA TELEBASURA</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/031601-como-nos-come-el-coco-la-telebasura.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/031601-como-nos-come-el-coco-la-telebasura.php</guid><description><![CDATA[<p><p><p>Cuando encendemos el televisor, hacemos lo que todo el mundo sabe, zapping. <br />Si no encontramos nada que nos interese, es tan grande la influencia de la televisión sobre nosotros que no podemos dejar de mirala y aunque no queramos, nos enganchamos a lo primero que encontramos. Es por eso que existe la telebasura, para los teleespectadores que no saben qué mirar y no se les ocurre otra cosa que meterse en la vida privada de los demás y de ver cámaras ocultas con revelaciones espectaculares según la cadena. <br />Como nuestra vida no es suficientemente interesante y nos gusta <a href="http://infotk.blogs.com/infotk/telebasura/">criticar</a> las otras personas, nos metemos en las relaciones que se mantienen entre los famosos, que no son más que personas normales como nosotras pero que los conocemos (por desgracia o no) ya que su oficio les obliga a salir en público. Aprovechando esto, las cadenas televisivas empiezan a hurgar en la vida de esta gente hasta tal punto que tienen que ir de escondido por todas las partes para no irse encontrando de periodista en periodista. <br />Además de todo esto, se crean muchísimas mal interpretaciones. Por ejemplo, supongamos que somos Ana Obregón, y esta tarde hemos quedado para ir a comer con nuestro jefe. Una vez en el restaurante, hablando de negocios o tan solo por el solo hecho de reír, 50 flashes de cámaras nos enfocan como si nada. A la mañana aparece en la prensa: Ana Obregón acostándose con su jefe, ¿hasta dónde puede llegar para conseguir la cima esta mujer? <br />Éste un ejemplo de lo que sufren los artistas por culpa del exceso del periodismo y de la vergüenza que les debería dar a los seguidores de estos programas.  <br />A ver si por fin, nos damos cuenta de que esto no es más que una burrada por parte de cadenas que permiten esto y de falta de noticias o series interesantes que a parte de ser substituida por este tipo de programas, a veces también lo camuflan con series del mismo tipo pero con personajes inventados, por ejemplo una serie que fue emitida en Antena 3 este verano con nada más que machismo y líos entre unos y otros. <br />Por eso hay algunas entidades y <a href="http://www.arrakis.es/~pedra/tvbasura.htm">manifestos</a> contra este tipo de programas. <br />Pero lo que realmente es importante de plantearse es, <a href="http://www.lukor.com/articulos/041027.htm">¿qué es realmente la telebasura?</a> <a href="http://www.generacionxxi.com/red/tele.html">¿Porqué todavía se sigue emitiendo?</a> Los principales causadores de esto somos el público, que no hacemos ni nada más ni nada menos que dejarnos adular y principalmente y a menudo inconscientemente de promocionar que todavía se deje emitir secretos personales de personajes que ante todo son personas y que tienen el mismo derecho que nosotros a mantener la privacidad.</p></p></p>]]></description><pubDate>Thu, 16 Mar 2006 13:28:00 +0000</pubDate></item><item><title>REALMENT, QU&#xC8; VALOREM DE LES PERSONES?</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/031501-realment-que-valorem-de-les-persones-.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/031501-realment-que-valorem-de-les-persones-.php</guid><description><![CDATA[<p>Actualment, es creu que totes les sobretot noies- hem de tenir un cos i un tipus i que tenim un model a seguir. Per exemple, no ens podem vestir com volem, hem danar de marca.<br />Això fa que molta gent no estigui a gust amb el seu cos, perquè ha danar duna manera que ella no és. <br />Segons un estudi realitzat a la Universitat de New York, un 90% de les dones es deprimeix al veure una revista femenina. <br />A Terrassa, o directament al nostre IES, hi ha de tot. Però normalment aquí és al revés, si vas vestit amb marques cares, et roben o fins i tot et peguen. És a dir, que tampoc ens deixen anar tal i com volem.<br />Això de que les dones tinguem un model a seguir, es deu, bàsicament, a la publicitat, perquè quantes vegades hem vist anuncis amb unes noies que més dun li agradaria tenir com a més que amiga?<br />Penso que cadascú té el dret de fer lús que vulgui del seu cos, sense pensar en que quan surti al carrer algú li demanarà el rellotge, i no pas per demanar-li lhora.</p>]]></description><pubDate>Wed, 15 Mar 2006 10:46:00 +0000</pubDate></item><item><title>EL RACISMO EN EL F&#xDA;TBOL</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/030101-el-racismo-en-el-futbol.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/030101-el-racismo-en-el-futbol.php</guid><description><![CDATA[<p><span style="font-size: 10pt; font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA"><strong><span style="font-weight: normal">&nbsp;</span><span style="font-weight: normal">En la actualidad, muchos de los seguidores del f&uacute;tbol rechazan o no aprecian el talento de ciertos jugadores tan solo por el color de su piel. No habr&iacute;a problema si la gente se limitase a pensarlo, pero los actos de racismo van a m&aacute;s. </span></strong></span></p><p><span style="font-size: 10pt; font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA"><strong><span style="font-weight: normal" /><span style="font-weight: normal">No se necesita m&aacute;s que ver un partido y observar la conducta del p&uacute;blico hacia jugadores como Eto&rsquo;o, Ronaldinho o Robinho. </span></strong></span></p><p><span style="font-size: 10pt; font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA"><strong><span style="font-weight: normal" /><span style="font-weight: normal">Por ejemplo, el &uacute;ltimo partido <a title="partido disputado en Zaragoza" href="http://www.elmundodeportivo.es/20060227/NOTICIA213205024.html">disputado en Zaragoza</a> contra el equipo local, dio algo m&aacute;s que verg&uuml;enza, pena, mal ejemplo, violencia, desesperaci&oacute;n y ganas de volver a jugar. </span></strong></span></p><p><span style="font-size: 10pt; font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA"><strong><span style="font-weight: normal" /><span style="font-weight: normal">El p&uacute;blico se levant&oacute; de la grader&iacute;a y empez&oacute; a insultar al camerun&eacute;s Samuel Eto&rsquo;o, qui&eacute;n despu&eacute;s de todo el espect&aacute;culo mostrado por los seguidores ma&ntilde;os, decidi&oacute;, en medio del parido, abandonarlo. Pero se qued&oacute; gracias al apoyo mostrado por sus compa&ntilde;eros &ndash;quienes declararon despu&eacute;s que ellos tambi&eacute;n hubieran abandonado el campo si su compa&ntilde;ero lo hubiese hecho- del entrenador y hasta del &aacute;rbitro, qui&eacute;n no permiti&oacute; que se fuese. </span></strong></span></p><p><span style="font-size: 10pt; font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA"><strong><span style="font-weight: normal" /><span style="font-weight: normal">Cuesta de creer, que todav&iacute;a en el siglo XXI, queden restos de racismo y de violencia, y m&aacute;s en los deportes, donde lo m&aacute;s importante es el trabajo en equipo y no la distinci&oacute;n de color. </span></strong></span></p><span style="font-size: 10pt; font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA"><strong><span style="font-weight: normal" /><span style="font-weight: normal">La imagen que da Espa&ntilde;a al resto del mundo es decadente, racista, poco desarrollada y sobre todo, penosa. </span></strong></span><span style="font-size: 10pt; font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA"><strong><span style="font-weight: normal"><p><span style="font-weight: normal">&nbsp;</span><span style="font-weight: normal">Se deber&iacute;an tomar medidas m&aacute;s dr&aacute;sticas y ense&ntilde;ar en las escuelas que este tipo de conductas no son correctas, pero el problema es que no solo viene por los seguidores, sino que la pol&iacute;tica de este pa&iacute;s tambi&eacute;n est&aacute; infundada por racismo. Y decimos muchas cosas y criticamos mucho a gente que solo valora el color de la piel, pero a veces las causas mayores empiezan por peque&ntilde;os detalles que provocamos y tenemos en nuestras narices pero a veces no queremos darnos cuenta.</span></p></span></strong></span>]]></description><pubDate>Wed, 01 Mar 2006 20:52:00 +0000</pubDate></item><item><title>PARTIT ENFANGAT A LONDRES</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/022301-partit-enfangat-a-londres.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/022301-partit-enfangat-a-londres.php</guid><description><![CDATA[<p><span><span>Ahir dia 22 de febrer, vora les 20.45 va ser jugat un dels partits m&eacute;s esperats pels seguidors del futbol: Bar&ccedil;a &ndash; Chelsea.</span></span></p><span><span /></span><span><span>Els dos equips anaven quarts de final i per desempatar, van debatre&rsquo;s a Londres, m&eacute;s concretament Stamford Bridge donant avantatge a l&rsquo;equip angl&egrave;s, que jugava a casa. L&rsquo;any passat, quan van jugar, ho van fer al Camp Nou, i l&rsquo;equip va quedar 1-0 vict&ograve;ria del Bar&ccedil;a. Tot i jugar a casa, Chelsea no va poder evitar que l&rsquo;equip blau-grana remat&eacute;s el partit amb dos gols. <br /></span></span><span><span>El partit, que va ser em&egrave;s per totes les cadenes televisives, va tenir una expectaci&oacute; de 7,5 milions de persones.<br /></span><span>La successi&oacute; de gols va seguir el seg&uuml;ent ordre: Al minut 59, marcat per Motta<span>&nbsp; </span>la pr&ograve;pia porta va fer quedar 1-0 vict&ograve;ria Chelsea. Despr&eacute;s de 71 minuts de partit, Terry, tamb&eacute; a la pr&ograve;pia porta, fa empatar a l&rsquo;equip blau-grana amb l&rsquo;angl&egrave;s quedant 1-1. I per &uacute;ltim, despr&eacute;s d&rsquo;una hora i 20 minuts, arriba Bar&ccedil;a al 1-2, gol marcat per Eto&rsquo;o.<br /></span><span>Amb aquestes dades, l&rsquo;equip catal&agrave; passar&agrave; a la tercera final deixant enrere a l&rsquo;equip angl&egrave;s. <br /></span><span>Aquesta not&iacute;cia, es pot interpretar de diverses maneres, tan pels equips brit&agrave;nics, com catalans o espanyols. Si ens fixem amb la manera que retraten els diaris la not&iacute;cia, veiem que l&rsquo;As i el Marca pinten el partit com un cop de sort o &ldquo;mafies econ&ograve;miques&rdquo; per part de l&rsquo;equip barcelon&egrave;s, mentre que el Mundo Deportivo i l&rsquo;Sport celebren amb cava catal&agrave; la vict&ograve;ria i no s&rsquo;estan de fer el m&agrave;xim de publicitat!<br /></span><p><span>A tots els seguidors: despr&eacute;s d&rsquo;aquest partit no ens queda m&eacute;s remei que esperar el seg&uuml;ent!</span></p></span>]]></description><pubDate>Thu, 23 Feb 2006 19:09:00 +0000</pubDate></item><item><title>CR&#xCD;TICA: UN PROGRAMA DE RADIO LIBERAL</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/022201-critica-un-programa-de-radio-liberal.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/022201-critica-un-programa-de-radio-liberal.php</guid><description><![CDATA[<p class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt"><span>El Prohibit als Pares (PAP) &eacute;s un programa de radio que s&rsquo;emet des de la cadena Flaixbac, a Barcelona, d&rsquo;onze a una de la matinada de dilluns a divendres i el diumenge tamb&eacute;, un resum de la setmana. </span></p><p><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt">&Eacute;s un programa que va dirigit sobretot a la gent jove, per&ograve; tamb&eacute;, contradict&ograve;riament amb el t&iacute;tol, ho escolten alguns pares, ja que, com diu la filosofia dels presentadors, cadasc&uacute; pot escoltar i criticar el que vulgui. </span></p><p><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt">Els presentadors, el Josep Lobat&oacute;, l&rsquo;Oriol S&agrave;bat &ndash;m&eacute;s conegut com a Uri- i la Venus, una sex&ograve;loga, amb prou feines arriben als 30 anys i el que pretenen &eacute;s crear bon rotllo i solucionar els dubtes que tothom t&eacute; a aquestes edats. </span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt">El tema m&eacute;s donat &eacute;s el del sexe. A l&rsquo;escola no tenim una assignatura sobre el tema i els pares no &eacute;s que siguin, o volguem que siguin els primers en ensenyar-nos conceptes (pr&agrave;ctics o no) sobre aix&ograve;. A qui, doncs, ens podem dirigir per explicar la nostra primera vegada o qualsevol problema amb la parella? A part de a les amistats, ho podem comentar de manera an&ograve;nima al PAP. Per&ograve; tamb&eacute; es parlen de altres temes, com anor&egrave;xia, bulling, cr&iacute;tiques socials, carnestoltes, ... Cada deu minuts fan una pausa i posen m&uacute;sica estil Simple Plan, Green Day, El canto del Loco, m&uacute;scia actual, ja que &eacute;s l&rsquo;estil de la cadena de radio Flaixbac. Tamb&eacute; fan concursos amb regals i entrades per a concerts. </span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt">Les vies de contatcte per participar-hi s&oacute;n, el f&ograve;rum, on pots deixar la teva opini&oacute; sobre algun tema i queda publicat a la p&agrave;gina del programa, el xat, on t&rsquo;has de conectar a l&rsquo;hora d&rsquo;emissi&oacute; i pots parlar amb tothom que estigui conectat, l&rsquo;sms, que tamb&eacute; dones el teu punt de vista, dubte, problema o qualsevol cosa i per &uacute;ltim el tel&egrave;fon. En aquest, pots sortir per antena per diverses coses. Pots trucar per dir algun poema, explicar una hist&ograve;ria de por, criticar alguna cosa de qualsevol tipus, estigui b&eacute; o malament per alguns o altres o b&eacute; pots trucar per fer una declaraci&oacute; d&rsquo;amor, fer sexe en directe o una venjan&ccedil;a, que el fas &eacute;s trucar a una altra persona sense que la&rsquo;ltre s&agrave;piga que est&agrave; sortint per la r&agrave;dio (si &eacute;s que no estava escoltant el <a title="PAP" href="www.radioflaixbac.net/pap">PAP</a> en aquell moment) i dir-li el que li has de dir. </span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt">Com ja he dit, &eacute;s un programa lliberal i no clausure&rsquo;n per criticar qualsevol tema de qualsevol tipus estigui b&eacute; o malament, fins i tot deixen parlar per antena a gent que critica el programa dient que l&rsquo;haurien de tancar, que la gent jove el que ha de fer &eacute;s escoltar programes religiosos i deixar-se d&rsquo;escoltar aquestes, com ells en diuen &ldquo;guarrades&rdquo;.</span></span></span></span></span></p><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt">A l'abril del 2005 van publicar un llibre recollint les preguntes m&eacute;s freq&uuml;ents i informant-nos. Va tenir molt &egrave;xit i va ser dels m&eacute;s venuts.</span><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt" /></span></span></span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"> <p><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt">Penso que &eacute;s un gran error que encara hi hagi gent conservadora que opini que aquest programa s&lsquo;hauria de tancar perqu&egrave; la gent no t&eacute; dret a con&egrave;ixer els s&iacute;mptomes de l&rsquo;adolesc&egrave;ncia i que &eacute;s un programa que val molt la pena perqu&egrave; &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic que deixa experssar all&ograve; tal i com tu ho penses i sempre est&agrave; all&agrave; per solucionar-te qualsevol dubte. </span></p></span><p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-font-family: &rsquo;Times New Roman&rsquo;; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA">Si encara no has quedat satisfet, recorda que ho fan d&rsquo;onze a una de la matinada a <a title="Flaixbac" href="www.radioflaixbac.net">Flaixbac</a>, 106.1 de dilluns a divendres i el diumenge un reciclat de la setmana. </span></span></p></span></span></span></span>]]></description><pubDate>Wed, 22 Feb 2006 11:08:00 +0000</pubDate></item><item><title>SAN VALENT&#xCD;N, NADA M&#xC1;S QUE CONSUMISMO</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/021502-san-valentin-nada-mas-que-consumismo.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/021502-san-valentin-nada-mas-que-consumismo.php</guid><description><![CDATA[<p><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt">14 de febrero, d&iacute;a de los enamorados. &iquest;Y eso qui&eacute;n se lo ha inventado? El Corte Ingl&eacute;s. </span></p><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt">Es una fecha que no tiene or&iacute;genes hist&oacute;ricos, y que sirve tan solo para regalar alguna cosa a una persona alg&uacute;n d&iacute;a, por eso se invent&oacute; el 14 de febrero. </span></span><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt">Pero cuando amas a alguien, no solo se lo tienes que demostrar un d&iacute;a por que lo diga un absurdo calendario, se lo tienes que demostrar d&iacute;a a d&iacute;a. Que sepa que le quieres y regalarle detalles poco a poco, por ser una persona tan especial. Levantarte un d&iacute;a m&aacute;s temprano y traerle un desayuno ingl&eacute;s a la cama. Eso s&iacute; es un detalle y una muestra de cari&ntilde;o. </span></span><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt">Si tuviese que haber alg&uacute;n d&iacute;a de los enamorados, sin duda ser&iacute;a el d&iacute;a de San Jordi, que conmemora un hecho hist&oacute;rico que s&iacute; relata el sincero amor de un hombre hacia la princesa a quien regala una rosa y como coincide con el d&iacute;a del libro, la mujer regala una novela. </span><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana"><span style="font-size: 9pt; font-family: Verdana"><p><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-font-family: &rsquo;&rsquo;Times New Roman&rsquo;&rsquo;; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA">&nbsp;</span><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 10.0pt; mso-fareast-font-family: &rsquo;&rsquo;Times New Roman&rsquo;&rsquo;; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA">Al ser querido no tienes que conquistarle con dinero ni con 20 horas de anuncios televisivos sobre el San Valent&iacute;n, sino con mucha ternura, que es lo que nos hace m&aacute;s humanos y adorables. </span></p></span></span></span></span></span>]]></description><pubDate>Wed, 15 Feb 2006 11:04:00 +0000</pubDate></item><item><title>ANOR&#xC8;XIA I BUL&#xCD;MIA, UN PETIT RESUM</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/021501-anorexia-i-bulimia-un-petit-resum.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/021501-anorexia-i-bulimia-un-petit-resum.php</guid><description><![CDATA[<span><span>L&rsquo;anor&egrave;xia i la bul&iacute;mia s&oacute;n fermetats mentals provocades per una por extrema a engreixar o desgrat amb el cos. <br /></span><span>La difer&egrave;ncia entre aquestes dues enfermetats &eacute;s que, en el cas de l&rsquo;anor&egrave;xia, la v&iacute;ctima deixa de menjar volunt&agrave;riament. I en el cas de la bul&iacute;mia, la persona menja, per&ograve; despr&eacute;s vomita expressament per expulsar tot el que havia ingerit, provocant mals de panxa, marejos, inestabilitat, debilitat...<br /></span><span>Cada cas t&eacute; unes causes diferents, per&ograve; les m&eacute;s comunes s&oacute;n:<br /></span><span>-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span></span><span>Problemes familiars (mort d&rsquo;algun parent, divorci o separaci&oacute; dels pares, viol&egrave;ncia a casa...) <br /></span><span>-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span></span><span>Problemes escolars (cr&iacute;tiques constants &ndash;bulling&ndash; males notes...)<br /></span><span>-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span></span><span>Cr&iacute;tiques costants sobre parts del cos<br /></span><span>-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span></span><span>Falta de comprensi&oacute;<br /></span><span>-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span></span><span>Depressi&oacute;<br /></span><p><span>Un 90% dels casos d&rsquo;anor&egrave;xio i/o bul&iacute;mia s&oacute;n noies d&rsquo;una edat compresa entre 14 i 17 anys, mentre que el 10% restant, s&oacute;n homes i dones grans o m&eacute;s petites de les edats exposades anteriorment.</span></p><p><span>&Eacute;s un tema important per a la societat perqu&egrave; cada vegada hi ham&eacute;s casos d'anor&egrave;xia i de bul&iacute;mia, i perqu&egrave; ens donem compte de queel que realment importa d'una persona no tan sols &eacute;s el f&iacute;sic, per&ograve; sembla que aquesta societat encara no ho ha arribat a entendre aquest concepte.&nbsp;</span></p></span>]]></description><pubDate>Wed, 15 Feb 2006 10:41:00 +0000</pubDate></item><item><title>POEMA DE PASSADA</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/021301-poema-de-passada.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/021301-poema-de-passada.php</guid><description><![CDATA[<span><span>M&rsquo;agradaria llevar-me sabent que et trobar&eacute; sempre al meu costat i que sempre et tindr&eacute; a prop meu per espantar els pors i dubtes i fer arribar a totes les parts del meu cos la calidesa que portes a dintre i poder expressar un amor mutu.<br /></span><span>&Eacute;s tan intens que no puc expressar tot l&rsquo;amor amb un sol pet&oacute; o ll&agrave;grima.<br /></span><span>Tota la calidesa que desprens nom&eacute;s el mirar-te als ulls.<br /></span><span>Tots els somriures amables que reviuen amor.<br /></span><span>Totes les guerres que es curarien amb un sol gest teu.<br /></span><span>No deixis que et dominin perqu&egrave; ets tu qui sap on va i el cam&iacute; que ha de seguir.<br /></span><span>Si no em vols al teu costat ho entendr&eacute;, tu ets conscient del que fas, per&ograve; els sentiments del cor s&oacute;n incontrolables, al igual que el teu, el meu.<br /></span><span>Si marxes et desitjar&eacute; el millor, per&ograve; el meu cor no es cura amb una tirita.<br /></span><span>Agafa el cam&iacute; adequat, i si per una casualitat de la vida et perds, sempre podr&agrave;s acudir a mi com a mapa.<br /></span><span>Tot i que siguis un amor impossible, no deixar&eacute; de lluitar per tu, perqu&egrave; tot i que no ho puguis entendre, no em puc enamorar d&rsquo;una altra persona.<br /></span><span>Ets tot el que m&rsquo;agradaria tenir.<br /></span><span>No deixis de fer el que creguis correcte per un simple poema, tan sols recorda una &uacute;nica paraula pura que no deixar&agrave; d&rsquo;ocupar mai un trosset del meu cor: AMOR.<br /></span><span>T&rsquo;ESTIMO. I t&rsquo;estimo amb maj&uacute;scules. M&rsquo;agradaria que algun dia sent&iacute;ssim el mateix, per&ograve; jo s&eacute; que &eacute;s demanar l&rsquo;impossible.<br /></span><span>Retorna a la vida i sigues feli&ccedil;.<br /></span><span>Recorda que sempre em tindr&agrave;s pels bons i mals moments.<br /></span><span>Segurament no llegir&agrave;s mai aquest escrit, i no et culpar&eacute;.<br /></span><span>Potser oblidar&agrave;s el meu nom, i segurament tampoc et culpar&eacute;.<br /></span><p align="center"><span>Per&ograve; no donis mai l&rsquo;esquena a l&rsquo;amor, ell &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic capa&ccedil; de curar-ho tot.</span></p></span>]]></description><pubDate>Mon, 13 Feb 2006 22:22:00 +0000</pubDate></item><item><title>LA LIBERTAD DE EXPRESI&#xD3;N Y LAS RELIGIONES</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/020901-la-libertad-de-expresion-y-las-religiones.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/020901-la-libertad-de-expresion-y-las-religiones.php</guid><description><![CDATA[<span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-font-family: '&rsquo;Times New Roman&rsquo;'; mso-bidi-font-size: 10.0pt">El pasado 30 de septiembre, un diario dan&eacute;s, el </span><span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: '&rsquo;Times New Roman&rsquo;'">Jyllands-Posten, public&oacute; unas im&aacute;genes de Mahoma retrat&aacute;ndolo como un profeta de la guerra. <p>&nbsp;</p></span><span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: '&rsquo;Times New Roman&rsquo;'">Lo <a title="ridiculizaron" href="http://www.avui.com/avui/diari/docs/index4.htm">ridiculizaron</a> con una cara de mujer, una bomba como turbante o con los ojos cerrados y dos mujeres mirando por &eacute;l. </span><span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: '&rsquo;Times New Roman&rsquo;'; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><p>&nbsp;</p></span><span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: '&rsquo;Times New Roman&rsquo;'">El mundo isl&aacute;mico, indignado por la falta de respeto hacia su <a title="religi&oacute;n" href="http://www.abc.es/opinion/index.asp?ff=20060208&amp;idn=13272082518">religi&oacute;n</a>, han decidido hacer todo el da&ntilde;o posible a Dinamarca. </span><span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: '&rsquo;Times New Roman&rsquo;'; mso-bidi-font-size: 10.0pt"><p>&nbsp;</p></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-fareast-font-family: '&rsquo;Times New Roman&rsquo;'; mso-bidi-font-size: 10.0pt">La libertad de expresi&oacute;n permite publicar burlas hacia pol&iacute;tica, religi&oacute;n, temas de actualidad y dem&aacute;s. Constantemente salen im&aacute;genes ir&oacute;nicas sobre gente famosa, y al fin y al cabo, se publica tan solo para dar un toque de humor. <p>&nbsp;</p></span><p class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt; line-height: 12pt"><span style="font-family: Arial; mso-fareast-font-family: '&rsquo;Times New Roman&rsquo;'">Han quemado <a title="embajadas" href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&amp;idioma=CAT&amp;idnoticia_PK=278647&amp;idseccio_PK=5&amp;h=060208">embajadas</a> de otros pa&iacute;ses&nbsp;y <a title="banderas" href="http://www.efe.es/">banderas</a>, hecho boicot a productos daneses, matando a personas inocentes y todo para demostrar su indignaci&oacute;n ente un problema que ten&iacute;a tan solo&nbsp;la finalidad de&nbsp;divertir con una vi&ntilde;eta <a title="al lector" href="http://s-207/centro/renoticia.php?referencia=1139177629&amp;fondocolor=FFFFCC">al lector</a>.</span></p>]]></description><pubDate>Thu, 09 Feb 2006 12:58:00 +0000</pubDate></item><item><title>HUELGA DE HUMO POR LAS OFERTAS DEL TABACO</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/020201-huelga-de-humo-por-las-ofertas-del-tabaco.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/020201-huelga-de-humo-por-las-ofertas-del-tabaco.php</guid><description><![CDATA[<p><span class="localizacion2"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 10.0pt">Las principales marcas de cigarrillos compiten por rebajar cada vez m&aacute;s el precio del tabaco y as&iacute; conseguir m&aacute;s fumadores. </span></span><span class="localizacion2"><span style="font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 10.0pt">Las principales marcas han bajado entre 50 i 65 c&eacute;ntimos. </span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-font-size: 10.0pt">Estas rebajas han afectado a los estanqueros, que se han visto obligados a vender tabaco por debajo del precio que lo compraron. La asociaci&oacute;n de Estanqueros anunci&oacute; que denunciar&aacute; en los tribunales todas la s compa&ntilde;&iacute;as que rebajen sus precios.</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"> </span></p>]]></description><pubDate>Thu, 02 Feb 2006 13:21:00 +0000</pubDate></item><item><title>SIS HORES SENSE LLUM A L'ALT EMPORD&#xC0;</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/020101-sis-hores-sense-llum-a-l-alt-emporda.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/020101-sis-hores-sense-llum-a-l-alt-emporda.php</guid><description><![CDATA[<p><em><span>Ahir a la tarda, la reparaci&oacute; de la torre d&rsquo;alta tensi&oacute;, deixa sis hores apagades a&nbsp; gaireb&eacute; tot l&rsquo;Alt Empord&agrave;.</span></em><span> </span><span><br /></span><span>Des de quarts de quatre de la tarda a nou del vespre, entre 80000 i 100000 habitants de 65 municipis, es van quedar ahir sense rebre llum. Va ser degut a les reparacions que s&rsquo;estan realitzant a la Torre de Vila&uuml;r, una torre d&rsquo;alta tensi&oacute;. Com que aquest de setmana hi ha hagut moltes pluges, el cabal del riu Fluvi&agrave; ha pujat i ha aconseguit tombar la torre, per&ograve; la va deixar en un angle de 45 graus tot hi aix&iacute; arribava la </span><span><a href="#mce_temp_url#"><span>electricitat</span></a></span><span>, per&ograve; per poder-la tornar a posar-la b&eacute;, havien de tallar sis hores la electricitat. Al principi, Endesa va decidir arreglar-ho de matinada, per&ograve; degut a les condicions del terreny i les pluges, van decidir apla&ccedil;ar-ho pel migdia. A la </span><span><a href="#mce_temp_url#"><span>reparaci&oacute;</span></a></span><span> hi van participar prop de 120 operaris de Fecsa Endesa, on hi van deixar instal&middot;lades dues torres provisionals. Els hotelers, restauradors i botiguers van ser els m&eacute;s afectats. Molts van optar per tancar el negoci quan es va comen&ccedil;ar a fer fosc, mentre que d'altres van sobreviure amb espelmes o llums de but&agrave;. Per evitar que afect&eacute;s als serveis b&agrave;sics -hospitals, jutjats, resid&egrave;ncies-,Endesa va distribuir 30 generadors. Tot i aix&iacute;, l'hospital de Figueres va haver de cancel&middot;lar deu operacions.&nbsp;</span></p>]]></description><pubDate>Wed, 01 Feb 2006 11:04:00 +0000</pubDate></item><item><title>SORTIDA A LA NEU</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/012501-sortida-a-la-neu.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/012501-sortida-a-la-neu.php</guid><description><![CDATA[<span><span><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"><span style="font-size: 12pt">Abans d&rsquo;ahir, dilluns 23 de gener, vam anar a una sortida volunt&agrave;ria els alumnes de tots els cursos de l&rsquo;ESO.<br />Els de 1r i 2n curs an&agrave;vem a <a href="#mce_temp_url#">Lles de la Serdanya</a>, a fer esqu&iacute; de fons. Els de 3r i 4t, a la <a href="#mce_temp_url#">Masella</a>, podien triar entre fer esqu&iacute; alp&iacute; o snowboard.<br />A les 6.45 est&agrave;vem tots a la Pla&ccedil;a de les Magn&ograve;lies, amb una cara de dormits...<br />Abans d&rsquo;arribar a les pistes per&ograve;, ens vam aturar al T&uacute;nel del Cad&iacute;, on hi ha serveis, botigues i informaci&oacute; sobre l&rsquo;estat de les pistes. <br />Vam arribar a Lles cap a quarts d&rsquo;onze. Ens van encomanar uns esqu&iacute;s a cada un i ens van dividir en grups. <br />Els de primer anaven dividits segons l&rsquo;experi&egrave;ncia que tenien esquiant, i els de segon ens vam partir al nostre gust. Cada grup anava amb un monitor.<br />Vam ampliar el nostre coneixement a la neu. Passant per sota de pals, girant, fent cunya cap un costat i cap a l&rsquo;altre....&nbsp; per&ograve; ning&uacute; va poder evitar una caiguda, ni que f&oacute;s provocada...</span></span><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'"> <p class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">A la una acabava el &nbsp;curset. Alguns es van quedar esquiant una estona m&eacute;s per lliure, pero&ograve; els que no pidiem m&eacute;s, vam comen&ccedil;ar a dinar. </span></p><p class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-size: 12pt; font-family: Arial; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'">A tres quarts de quatre o aix&iacute;, vam comen&ccedil;ar a tornar cap a casa. Despr&eacute;s d&rsquo;un parell d&rsquo;hores torn&agrave;vem a ser a la Pla&ccedil;a de les Magn&ograve;lies. </span></p></span></span></span>]]></description><pubDate>Wed, 25 Jan 2006 10:44:00 +0000</pubDate></item><item><title>RELATO FANT&#xC1;STICO</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/012201-relato-fantastico.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/012201-relato-fantastico.php</guid><description><![CDATA[<span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Me llamo Marcos y tengo 17 a&ntilde;os. Des de hace poco vivo en Riedera, una ciudad cerca de Madrid. Yo nac&iacute; en Hackingam, una ciudad de Inglaterra, llegu&eacute; aqu&iacute; a Espa&ntilde;a hace 4 a&ntilde;os.<br />Mi madre tambi&eacute;n es inglesa, pero se conoci&oacute; con mi padre en Madrid. <br />Mi padre es de all&iacute;, de la capital, es por &eacute;l que conozco el idioma y me es tan f&aacute;cil de aprenderlo. Des de peque&ntilde;o me ha ense&ntilde;ado el espa&ntilde;ol. Tambi&eacute;n hablo alem&aacute;n. Mis abuelos por parte de madre son de Winterthur.<span>&nbsp; </span>Dicen que es bueno saber por lo menos tres lenguas. <br />Al principio, cuando llegu&eacute; aqu&iacute;, a Riedera, le ca&iacute;a bien a todo el mundo. Todos cre&iacute;an que tener la vida que he tenido hasta ahora era fascinante. Adem&aacute;s era buen estudiante, tocaba el piano, cantaba en una coral, corr&iacute;a en bicicleta y estaba de voluntario en el hospital. <br />Siempre sal&iacute;a los fines de semana con mis amigos. Todos me apreciaban, y est&aacute;bamos pensando de formar un grupo de m&uacute;sica con Jorge, que toca la guitarra, Antonio, que toca la bater&iacute;a, Marc, trombonista y Soraya y Ana, solistas, una voz preciosa. <br />Pero des de hace cerca de un a&ntilde;o, me puse malo. Muy malo. Ten&iacute;a Serpestes.<br />Es una enfermedad muy poco conocida, y todav&iacute;a se desconocen los ant&iacute;dotos.<br />No se c&oacute;mo la cog&iacute;. Pero me di cuenta demasiado tarde. De pronto dej&eacute; de tocar el piano. No ten&iacute;a fuerzas. Los dedos empezaron a temblarme y no sab&iacute;a qu&eacute; hacer. Despu&eacute;s dej&eacute; el ciclismo. Mis padres me llevaron al hospital. Nadie sab&iacute;a lo que ten&iacute;a. Mis amigos me giraban la espalda ante todo esto y hac&iacute;an como que no me conoc&iacute;an. Les daba verg&uuml;enza pasear conmigo. Dejaron de llamarme y formaron el grupo de m&uacute;sica ellos solos, Graps se llama todav&iacute;a. <br />Yo deseaba lo peor. Ya nadie sab&iacute;a de mi existencia. Todos evitaban mirarme. En el hospital me dijeron que ya no les serv&iacute;a. <br />Despu&eacute;s de d&iacute;as y meses de buscar y llamar a remedieras, hospitales, profesionales y dem&aacute;s, continu&aacute;bamos en el mismo punto que al principio. Pero yo mucho peor. No pod&iacute;a levantarme de la cama, casi no pod&iacute;a comunicarme, pedir agua me mataba, y beberla me infectaba la garganta. <br />No sab&iacute;a que hacer. <br />Un d&iacute;a me levant&eacute; de la cama pensando en hacer lo que deb&iacute;a y que acabar&iacute;a con todas las preocupaciones de todos. A mis padres les ahorrar&iacute;a los disgustos y tiempo malgastado. Adem&aacute;s, ya nadie osaba entrar en mi habitaci&oacute;n. <br />Me dirig&iacute; a un bosque que est&aacute; a las afueras de Riedera. Me apoyaba a las barandillas, me ca&iacute;a constantemente, pero siempre consegu&iacute;a las fuerzas pensando en que era lo mejor. <br />Por suerte no hab&iacute;a casi nadie en las calles. Pero la poca gente que hab&iacute;a se me quedaba mirando como si fuese un monstruo. Ten&iacute;an raz&oacute;n. <br />Los pocos atuendos que llevaba no me daban mejor aspecto. El pelo alborotado, ojos hinchados, daba miedo de verme. Iba descalzo. Me clavaba poco a poco el suelo, las piedras, los chicles, desagradablemente odioso.<span>&nbsp; </span>Vagamente recordaba haber pasado felizmente con todos por esas calles, hablando del ma&ntilde;ana, de qu&eacute; ser&iacute;amos en la vida, criticando profesores, o simplemente cantando por la calle. <br />Que desagradable era la falsa amistad. No me pod&iacute;a creer que me hubiesen girado la espalda.<br />Pero ya quedaba poco para llegar a mi destino. <br />De pronto, despu&eacute;s de cruzar el primer &aacute;rbol, empec&eacute; a recuperar las fuerzas. Era una extra&ntilde;a sensaci&oacute;n. Nadie entraba en el bosque por miedo a las tinieblas. En cambio, para mi estar all&iacute;, supon&iacute;a una vitalidad harmoniosa. &iquest;Porqu&eacute; no habr&iacute;a entrado entes?<br />A lo lejos, divis&eacute; una suave luz que proced&iacute;a del centro del bosque. No estaba seguro, pero algo dentro del poco coraz&oacute;n infestado que ten&iacute;a me dec&iacute;a que entrase. Que alguien o algo me esperaba all&iacute;.<br />Entonces la vi. <br />Llevaba un vestido azul claro, sencillo pero lo hacia m&aacute;s hermosa todav&iacute;a.<br />Parec&iacute;a hecho a medida para ella. Iba descalza, pero llevaba una cadena dorada en el pi&eacute; izquierdo. Era m&aacute;s bien bajita y un poco gordita, pero no perd&iacute;a su encanto. Llevaba el pelo suelto, recogido en la suave luz que la envolv&iacute;a. <br />Ten&iacute;a una dulce expresi&oacute;n. Ten&iacute;a los brazos extendidos hacia mi. Esperando a que diera el primer paso.<br />Inconsciente de lo que hac&iacute;a pero como si hubiese vivido solo para vivir este acontecimiento, me dirig&iacute; havia ella. Me extendi&oacute; la mano y se la apret&eacute; con suavidad. Ella se giro y me dirigi&oacute; hacia el coraz&oacute;n del bosque. Una vez all&iacute;, se arrodill&oacute; con delicadez y me bes&oacute; suavemente la mano. Cerr&eacute; los ojos y not&eacute; como &eacute;sta me quemaba y a la vez me curaba. Cuando los abr&iacute; otra vez, ella no estaba. La hada hab&iacute;a desaparecido.<br />De pronto me dorm&iacute;. <br />Cuando me despert&eacute;, la luz volv&iacute;a a estar all&iacute;.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iquest;Qui&eacute;n eres?<br /><span>&nbsp;</span>Se gir&oacute; d&aacute;ndome la espalda, y seguidamente me pronunci&oacute;:<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iquest;Qu&eacute; quieres, Marcos?<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iquest;Qu&eacute; quieres decir con eso? &iquest;Qui&eacute;n eres?<br />Silencio.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iexcl;&iexcl;Resp&oacute;ndeme!! &iquest;Qu&eacute; quieres de m&iacute;?<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Marcos, tranquil&iacute;zate. No es a mi a quien tienes que gritar. Es el mundo quien te ha dado la espalda. Por eso estamos nosotras, las hadas, para ayudar a los que se merecen vivir. <br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iquest;Hadas?<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Te concedo un deseo. Pero recuerda, solo uno Marcos, solo uno.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iquest;C&oacute;mo sabes como me llamo?<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Soy una hada, no lo olvides. Pi&eacute;nsatelo bien el deseo antes de pedir. S&oacute;lo tienes una oportunidad. Piensa en los que te han dado la espalda, los que han estado a tu lado y en lo que te mereces.<br />Me call&eacute; de pronto. &iquest;Hadas? Solo en los libros que antes de enfermar le&iacute; contaban estas cosas. Me frot&eacute; los ojos con fuerza. &iquest;Un sue&ntilde;o? &iquest;Qu&eacute; era esto? <br />Un solo deseo. No paraba de rondarme en la cabeza. Un deseo. Un solo deseo. &iquest;Vivir? &iquest;Era eso lo que quer&iacute;a? Me lo merec&iacute;a. Me hab&iacute;a esforzado al m&aacute;ximo, y al fin y al cabo, mira como hab&iacute;a acabado. &iquest;C&oacute;mo hab&iacute;a dicho? El mundo se ha girado hac&iacute;a mi. Entonces s&oacute;lo pensaba en dos opciones: vivir curado o pedirle que me matara sin sentir dolor alguno.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>S&oacute;lo se viv&eacute; una vez. Recu&eacute;rdalo.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Deseo....<br />Silencio.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Deseo...<br />Silencio.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Deseo...<br />&nbsp;<br />Aaaaaaaaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrggggggggggggggggggggg!!!!!!!!!<br />&nbsp;<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Marcos, &iquest;Est&aacute;s bien?<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Deseo...<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iquest;Perd&oacute;n?<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iquest;Soraya? Ha sido todo tan real...<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Tranquil&iacute;zate.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Despu&eacute;s de darme la espalda me dices que me tranquilice?<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Marcos, respira hondo. No te hemos dado la espalda. Has estado en coma un mes y medio. Hace dos d&iacute;as has empezado a despertar, pero no ha habido manera de romper el hilo de tu sue&ntilde;o. Llevamos 48 horas aqu&iacute;, sin dormir. Entiendo que est&eacute;s confundido. Pero, que sepas que estamos aqu&iacute;, y que ninguno de nosotros te ha dado la espalda. <br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iexcl;&iexcl;&iexcl;Mentirosa!!!<br />Cuando intent&eacute; levantarme los vi a todos.<br />Todos los verdaderos amigos que he tenido hasta ahora. Me miraban con cara de preocupaci&oacute;n pero a la vez de haberse quitado un peso de encima.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Gracias.<br />&iquest;Pero qu&eacute; dec&iacute;a? &iquest;Gracias por qu&eacute;?<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Marcos, te queremos todos. Y es por eso, que despu&eacute;s de matarnos a buscar, hemos conseguido un suma de dinero considerable en conciertos, vendiendo objetos o fabric&aacute;ndolos, y te hemos tra&iacute;do a Blegh. Es una ciudad con la mejor salud de Europa. Aqu&iacute; te han sometido a much&iacute;simas pruebas mientras estabas en coma. Por fin han encontrado una soluci&oacute;n a tu problema. No es del todo seguro, pero dicen que tienes oportunidades. <br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Es verdad. Nos ha costado much&iacute;simo trabajo traerte hasta aqu&iacute;.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Estamos todos esperando a que te recuperes y puedas tocas con nosotros... <br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Otra vez.<br />No me pude contener y se me saltaron las l&aacute;grimas.<br />&nbsp;<br />TOC TOC TOC TOC<br />&nbsp;<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iexcl;&iexcl;Se ha despertado!! Doctora!!<br />Entonces apareci&oacute; ella por la puerta. Pero el vestido no era azul, si no blanco, como el de los m&eacute;dicos y enfermeras.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Por favor, os pido que salg&aacute;is mientras me quedo con &eacute;l a solas.<br />Mis amigos se marcharon pero no sin antes saludarme con la mano o mand&aacute;ndome un beso.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iexcl;Tu! &ndash; Dije tan pronto como se fueron todos.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iquest;Si?<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iexcl;&iexcl;Eres la hada!!<br />Se gir&oacute; hacia la ventana, pero no pudo evitar una sonrisa acompa&ntilde;ada de una l&aacute;grima.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Marcos, no pude dejar que pidieras tu deseo. Si ped&iacute;as al muerte, destinabas a todos los que te quieren a una vida de infelicidad y culpa.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Yo... quer&iacute;a vivir.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Ya lo se.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iquest;Y por qu&eacute; so&ntilde;&eacute; que ellos me daban la espalda?<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Es lo que m&aacute;s miedo te da.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Gracias.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>No hay de qu&eacute;. Ellos te quieren, no dejes que el miedo te confunda.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Pero... &iquest;Qui&eacute;n eres en realidad?<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Jiji...<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>&iquest;Qu&eacute; pasa? &iquest;No puedes responderme?<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Soy una elegida. Tu fuiste elegido para vivir y yo fui elegida para cumplir tu misi&oacute;n.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Eres.... &iquest;eres mi hada gemela?<br />No pudo lograr que no le viese caer una l&aacute;grima.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Mi misi&oacute;n se acaba aqu&iacute;. No olvides nunca lo que te ha pasado. Pero sobretodo, nunca, nunca, nunca cuentes lo que te ha sucedido. Sino no tendr&aacute;s una segunda oportunidad. Las hadas necesitamos mantener en secreto nuestra identidad. <br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Una &uacute;ltima cosa... Tu nombre por favor. Dame solo un nombre.<br />-<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; </span>Ar&aacute;ndana.<br />Me gir&eacute; para intentar levantarme, y cando me volv&iacute; ella ya no estaba. Hab&iacute;a desaparecido entre la brisa que iniciaba un nuevo d&iacute;a.</span>]]></description><pubDate>Sun, 22 Jan 2006 16:48:00 +0000</pubDate></item><item><title>EL DAKAR, M&#xC9;S QUE UN ESPORT AUTOMOVIL&#xCD;STIC</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/011801-el-dakar-mes-que-un-esport-automovilistic.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/011801-el-dakar-mes-que-un-esport-automovilistic.php</guid><description><![CDATA[<p><span><span /><span><span style="font-size: 12pt; color: #330099; font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 10.0pt">El Dakar &eacute;s un esport de cotxes on es recorren kil&ograve;metres i kil&ograve;metres en cotxe o motos promocionant marques importants. El guanyador d&rsquo;aquest any en moto ha sigut Marc Coma, un jove catal&agrave; d&rsquo;Avi&agrave;, Barcelona.&nbsp;&nbsp;&nbsp; <br />El problema, es que per correr tant amb aquests autom&ograve;bils, hi ha d&rsquo;haver grans extensions de terreny, i el millor llloc &eacute;s &Agrave;frica.<br />&Agrave;frica &eacute;s un pais poc desenvolupat, i el anar fardant de cotxes de tanta qualitat per llocs com aquests, on els nens amb prou feines tenen una bicilcleta, &eacute;s una falta de respecte. I no nom&eacute;s aix&ograve;, sin&oacute; que destrossen el fant&agrave;stic paisatge que t&eacute; un pa&iacute;s com &Agrave;frica. </span></span></span></p><p><span><span><span style="font-size: 12pt; color: #330099; font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 10.0pt" /><span style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES">Els pa&iuml;sos per on passa, tot i que els obliguen a redu&iuml;r la velocitat, a vegades hi ha accidents. Aquest any no han pogut evitar matar a dos nens, un de 12 anys, fa 4 dies, entre Tambacounda i Dakar, i un altre de 10, abans d&rsquo;ahir a Guinea. Per&ograve; no nom&eacute;s moren espectadors, sin&oacute; tamb&eacute; pilots. En aquets dakar, ha mort el pilot Andy Caldecott, a qui ha dedicat la victoria Marc Coma, el guanyador d&rsquo;aquest any.</span></span></span></p>]]></description><pubDate>Wed, 18 Jan 2006 11:03:00 +0000</pubDate></item><item><title>FIESTA PAGANA, Mago de Oz</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/011404-fiesta-pagana-mago-de-oz.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/011404-fiesta-pagana-mago-de-oz.php</guid><description><![CDATA[<p style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Cuando despiertes un d&iacute;a<br />y sientas que no puedes m&aacute;s<br />que en el nombre del de arriba<br />tu vida van a manejar. </p><p style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Si sientes que el miedo se pega a tu piel<br />por ser comunero y justicia querer,<br />si te rindes hermano, por ti nunca pensar&aacute;s. </p><p style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Cuando vayan a pedirte<br />los diezmos a fin de mes,<br />y la Santa Inquisici&oacute;n<br />te "invite" a confesar. </p><p style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Por eso amigo t&uacute; alza la voz,<br />di que nunca pediste opini&oacute;n<br />y si es verdad que existe un Dios<br />que trabaje de sol a sol </p><p style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Ponte en pie<br />alza el pu&ntilde;o y ven<br />a la fiesta pagana<br />en la hoguera hay de beber. </p><p style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">De la misma condici&oacute;n<br />no es el pueblo ni un se&ntilde;or,<br />ellos tienen el clero<br />y nosotros nuestro sudor. </p><p style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Si no hay pan para los tuyos<br />y ves muy gordo al abad,<br />si su virgen viste de oro,<br />desn&uacute;dala. </p><p style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">C&oacute;mo van a silenciar<br />al jilguero o al canario<br />si no hay c&aacute;rcel ni tumba<br />para el canto libertario. </p><p style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">Ponte en pie<br />alza el pu&ntilde;o y ven<br />a la fiesta pagana<br />en la hoguera hay de beber. </p><p style="font-family: arial,helvetica,sans-serif">De la misma condici&oacute;n<br />no es el pueblo ni un se&ntilde;or,<br />ellos tienen el clero<br />y nosotros nuestro sudor.</p>]]></description><pubDate>Sat, 14 Jan 2006 14:10:00 +0000</pubDate></item><item><title>MOLINOS DE VIENTO, Mago de Oz</title><link>https://martablogi.blogia.com/2006/011403-molinos-de-viento-mago-de-oz.php</link><guid isPermaLink="true">https://martablogi.blogia.com/2006/011403-molinos-de-viento-mago-de-oz.php</guid><description><![CDATA[<p>Si acaso t&uacute; no ves<br />m&aacute;s all&aacute; de tu nariz <br />no oyes a una flor re&iacute;r. </p><p>Si no puedes hablar <br />sin tener que oir tu voz<br />utilizando el coraz&oacute;n. </p><p>Amigo Sancho, esc&uacute;chame<br />no todo tiene aqu&iacute; un porqu&eacute;<br />un camino lo hacen los pies. </p><p>Hay un mundo por descubrir<br />y una vida que arrancar<br />de brazos del qui&oacute;n final. </p><p>A veces siento al despertar <br />que el sue&ntilde;o es la realidad. </p><p>Bebe, danza, sue&ntilde;a<br />siente que el viento <br />ha sido hecho para ti.<br />Vive, escucha y habla <br />usando para ello <br />el coraz&oacute;n. </p><p>Siente que la lluvia<br />besa tu cara<br />cuando haces el amor<br />grita con el alma<br />grita tan alto<br />que de tu vida, t&uacute; seas<br />amigo, el &uacute;nico actor. </p><p>Si acaso tu opini&oacute;n<br />cabe en un s&iacute; o un no<br />y no sabes rectificar. </p><p>Si puedes definir<br />el odio o el amor<br />amigo que desilusi&oacute;n </p><p>No todo es blanco <br />o negro: es gris<br />todo depende del matiz<br />busca y aprende a distinguir. </p><p>La Luna puede calentar<br />y el Sol tus noches, acunar<br />los &aacute;rboles mueren de pie. </p><p>He visto un manantial llorar<br />al ver sus aguas ir al mar.</p>]]></description><pubDate>Sat, 14 Jan 2006 14:06:00 +0000</pubDate></item></channel></rss>
