. M@rT@ .

La carta explica una apassionada història d’amor entre el seu pare i la noia de les taronges.

L’anomena així perquè la primera vegada que la veu, dins un tramvia, va amb una bossa plena a vessar de taronges. Ell s’inventa tot de teories absurdes del perquè de tantes taronges.

La segona i la tercera vegada que se la troba, fa el pena.

Finalment, quan aconsegueix parlar amb ella bé i dir-li el que sent, ella li demana que l’esperi mig any, que després podran estar-se tot el temps que vulguin junts. Ell, cansat d’esperar, agafa un avió des d’Oslo (Noruega), i se’n va a Sevilla a buscar-la.

Un cop allà, després d’uns dies, la troba. Seuen a parlar en un cafè i després, asseguts sota un taronger, com una parella d’enamorats, s’abracen i es petonegen. Ella li demana que confiï una mica més en ella i l’esperi a Oslo. Quan per fi la noia de les taronges torna, es casen i tenen un fill, en Georg. Suposo que et deus preguntar què hi fa ella a Sevilla i perquè portava tantes taronges aquell dia. Doncs, va anar a Sevilla per estudiar pintura, i va comprar tants quilos de taronges per pintar-les, perquè no totes les peces de fruita són iguals.