SI ELS 80 HO FESSIN...
La Coral, a part daprendre a cantar, ensenya a treballar a en grup, a conviure amb persones que no ens agraden, a conèixer gent diferent i a superar els nostres problemes (com la de dormir en un campament Krusty).
Per tal daprendre això, no copiem apunts en un full, però mitjançant els assajos dels divendres i les famílies que la Lídia ens va distribuir a Menorca, els pares ens transmetien les seves idees: si un té dret a fer-ho els altres 80 també poden, si algú està cansat sóc jo que ja tinc una edat o les distàncies de colze.
El que volen dir aquestes frases, suposo que els més grans ho saben més bé que jo però, vol dir que en aquesta coral no compta el jo, sinó el nosaltres. Hem de treballar per tots i si eso no me gusta me aguanto.
Aquesta és la filosofia daquesta coral.
Quan fèiem reunions de família, era per parlar dels nostres problemes i diferències i de lactitud que havíem de tenir.
A la primera reunió, quan encara ens pensàvem que havíem de dormir en aquelles tendes, els pares ens van dir que la Lídia va dir que hi havia dhaver tres voluntaris de cada família que volgués dormir a fora sense matalàs, a laire lliure, i es va sorprendre que fins i tot en algunes famílies van haver de fer una final perquè hi havia masses voluntaris, tot i que al final de tot, aquells matalassos eren perquè shavien de pujar alguns a la sala on dormiríem.
En una altra de les reunions que vam fer vam jugar a lelefant, que en teoria era un joc que shavia darribar a la conclusió que una persona és un conjunt i no la part que li veu cadascú.
També vam fer un joc que havia de portar cadascú un objecte personal i es posaven tots en una bossa, i aleshores cadascú nagafava un i shavia de deduir sabent unes preguntes que ens havien fet abans, com el color preferit, ciutat que tagradaria visitar... (lo típic, vaja) de qui era aquell objecte, i laltre persona havia dexplicar el perquè era important per ella.
Estar a la Coral, a part daprendre cançons noves, conèixer més gent i donar vida a l'IES, serveix per MILLORAR COM A PERSONES.
Per tal daprendre això, no copiem apunts en un full, però mitjançant els assajos dels divendres i les famílies que la Lídia ens va distribuir a Menorca, els pares ens transmetien les seves idees: si un té dret a fer-ho els altres 80 també poden, si algú està cansat sóc jo que ja tinc una edat o les distàncies de colze.
El que volen dir aquestes frases, suposo que els més grans ho saben més bé que jo però, vol dir que en aquesta coral no compta el jo, sinó el nosaltres. Hem de treballar per tots i si eso no me gusta me aguanto.
Aquesta és la filosofia daquesta coral.
Quan fèiem reunions de família, era per parlar dels nostres problemes i diferències i de lactitud que havíem de tenir.
A la primera reunió, quan encara ens pensàvem que havíem de dormir en aquelles tendes, els pares ens van dir que la Lídia va dir que hi havia dhaver tres voluntaris de cada família que volgués dormir a fora sense matalàs, a laire lliure, i es va sorprendre que fins i tot en algunes famílies van haver de fer una final perquè hi havia masses voluntaris, tot i que al final de tot, aquells matalassos eren perquè shavien de pujar alguns a la sala on dormiríem.
En una altra de les reunions que vam fer vam jugar a lelefant, que en teoria era un joc que shavia darribar a la conclusió que una persona és un conjunt i no la part que li veu cadascú.
També vam fer un joc que havia de portar cadascú un objecte personal i es posaven tots en una bossa, i aleshores cadascú nagafava un i shavia de deduir sabent unes preguntes que ens havien fet abans, com el color preferit, ciutat que tagradaria visitar... (lo típic, vaja) de qui era aquell objecte, i laltre persona havia dexplicar el perquè era important per ella.
Estar a la Coral, a part daprendre cançons noves, conèixer més gent i donar vida a l'IES, serveix per MILLORAR COM A PERSONES.
2 comentarios
marina -
esta molt be!!!!!!!!!
marina -