POEMA DE PASSADA

M’agradaria llevar-me sabent que et trobaré sempre al meu costat i que sempre et tindré a prop meu per espantar els pors i dubtes i fer arribar a totes les parts del meu cos la calidesa que portes a dintre i poder expressar un amor mutu.
És tan intens que no puc expressar tot l’amor amb un sol petó o llàgrima.
Tota la calidesa que desprens només el mirar-te als ulls.
Tots els somriures amables que reviuen amor.
Totes les guerres que es curarien amb un sol gest teu.
No deixis que et dominin perquè ets tu qui sap on va i el camí que ha de seguir.
Si no em vols al teu costat ho entendré, tu ets conscient del que fas, però els sentiments del cor són incontrolables, al igual que el teu, el meu.
Si marxes et desitjaré el millor, però el meu cor no es cura amb una tirita.
Agafa el camí adequat, i si per una casualitat de la vida et perds, sempre podràs acudir a mi com a mapa.
Tot i que siguis un amor impossible, no deixaré de lluitar per tu, perquè tot i que no ho puguis entendre, no em puc enamorar d’una altra persona.
Ets tot el que m’agradaria tenir.
No deixis de fer el que creguis correcte per un simple poema, tan sols recorda una única paraula pura que no deixarà d’ocupar mai un trosset del meu cor: AMOR.
T’ESTIMO. I t’estimo amb majúscules. M’agradaria que algun dia sentíssim el mateix, però jo sé que és demanar l’impossible.
Retorna a la vida i sigues feliç.
Recorda que sempre em tindràs pels bons i mals moments.
Segurament no llegiràs mai aquest escrit, i no et culparé.
Potser oblidaràs el meu nom, i segurament tampoc et culparé.

Però no donis mai l’esquena a l’amor, ell és l’únic capaç de curar-ho tot.